DIA HISTÒRIC, DIA TRIST?

Com a persona adulta i demòcrata -encara que aquesta paraula s'ha utilitzat en els últims temps tan demagògicament que ja comencem a no saber què significa- acceptaré la resolució que es prengui al Parlament aquesta tarda. Però que ningú s'apropiï de la veritat absoluta, perquè no existeix. Que ningú vingui donant lliçons sobre republicanisme o llibertat, sobre lluita social i reivindicativa. M'he cansat de lluitar contra aquesta merda de sistema corrupte que tenim; de denunciar actuacions policials quan molts dels que ara onegen banderes ni tan sols les veien; de demanar que s'obrin fosses quan no semblava importar més que als que tenien familiars allà enterrats; de denunciar comportaments molt poc socialistes en integrants del PSOE. Crec que no he de demostrar a ningú el meu compromís, i em fa mal sentir que m'ho he de repetír a mi mateixa perquè hi ha opinions i maneres de dir que em produeixen vertigen. Felicitats als que pensin que avui guanyaran (sigui qui sigui i surti això com surti), perquè això sembla que han volgut convertir-lo en una guerra.
Tal com he dit, acataré qualsevol resultat. Però segueixo pensant que no guanya ningú. Que, acabi com acabi, això ja no té remei i perdem tots.